dimarts, 25 d’abril de 2017

Qüestionaris i exemples de crítiques i ressenyes





Coneixements gramaticals


a) Coneixements gramaticals i lèxics Clau 1


b) Coneixements gramaticals i lèxics Clau 2


c) Coneixements gramaticals i lèxics Clau 3


d) Coneixements gramaticals i lèxics Clau 4


e) Coneixements gramaticals i lèxics 5 Clau


f) Conèixements gramaticals i lèxics 6 Clau





ABRIL


Quantes paraules lasses

em vénen a la ment

en aquest dia plugisser d'abril

que l'aire és com un núvol que es deixata

o una flor que s'esflora.

A dins un vel de pluja                                                              

tot estrena vestit.                                                              


La terra humida i cara

em desfibra i em puny.

Si els teus ulls són negrosos i enfangats

com un infern,

el meu dolor és fresc

com un torrent.


Vincenzo Cardarelli (traducció de Miquel Desclot)



Expressió escrita. Exemples de crítiques i ressenyes



Més recursos:


CUB Llibre d'estil de la UB. Qüestions de llengua


Saps què


Saps què? és un projecte elaborat pel Servei Lingüístic de l'Àmbit Judicial, que pretén fomentar un bon ús del català en l'àmbit de l'Administració de justícia. Consisteix en uns apunts lingüístics que tracten diferents aspectes concrets de la llengua general i del llenguatge jurídic, especialment problemàtics, que s'expliquen d'una manera senzilla i amb un to informal, a través d'un personatge que és qui presenta els temes i dóna unitat al conjunt.


Un conversor de veu


Una altra lectura: El català literari que ara s'escriu



dilluns, 24 d’abril de 2017

Àrea 4. Comprensió lectora i expressió oral



Aquesta se centra en l’expressió oral, que és l’habilitat pròpia de l’àrea 4 de la prova de nivell superior de llengua catalana de la CIFALC, en què l’examinand ha de demostrar capacitat per a comprendre amb detall i interpretar una àmplia gamma de textos, seleccionar-ne i gestionar-ne la informació per adaptar-la i integrar-la en una intervenció oral monologada. A més, ha de poder respondre preguntes sobre el tema exposat reestructurant el seu discurs de manera hàbil i fluida. El discurs de l’examinand ha de ser adequat al registre, al gènere, a la finalitat i als destinataris determinats en l’enunciat de la tasca. Aquesta àrea consta de dues parts:



1. Presentació formal de 5-7 minuts (part monologada)


2. Conversa amb els examinadors de 2-3 minuts (part d’interacció)


Objectiu

Cal demostrar capacitat per produir una exposició oral estructurada, coherent i adequada a la situació comunicativa. S’ha de fer servir la varietat estàndard de la llengua oral i el registre formal. Cal expressar-se amb fluïdesa, amb flexibilitat de recursos i amb correcció fonètica, gramatical i lèxica.


Abans de començar:
Situa’t amb aquesta avaluació inicial.
Revisa l’estructura de l’exposició oral.
Aprofundeix en els aspectes teòrics de l’exposició oral.
Mira’t aquest model d’intervenció oral d’un professor de didàctica de les matemàtiques fent una presentació sobre l’ús de bombolles de sabó per ensenyar geometria.
Fes la valoració global de la intervenció anterior a partir d’aquesta rúbrica.
Ara fixa’t en la correcció lingüística i fonètica, i revisa la valoració que se’n fa aquí.


Tasca
Esbossa el guió de la teva presentació tenint en compte les tres subtasques demanades
Assaja-la i enregistra’n l’assaig per visionar-lo amb atenció.
Analitza la teva presentació tenint en compte els següents aspectes crítics en la producció d’una exposició oral: gestió de la repetició, control de la modalització, control de la cortesia, control de la comunicació no verbal, relació entre els suports escrits utilitzats i la llengua oral, progressió temàtica i efectes retòrics.
Presenta-la a classe o envia-la en un aarxiu de veu a la professora. En acabat, els teus companys et faran les preguntes adients a la teva exposició i t’avaluaran conjuntament.


Expressió oral 1 A la biblioteca de la vostra facultat s’organitzen presentacions de llibres a les quals assisteixen diferents persones relacionades amb el món universitari. Avui es presenta el llibre “Ciència i universitat a Catalunya. Projecció de futur”.
Com a estudiant de la universitat hi col·laboreu, i us han demanat que:
— Feu una presentació breu del llibre (us pot ajudar el document 1).
— Valoreu l’impacte del llibre en el món universitari (us pot ajudar el document 2).
— Especuleu sobre el futur de la disciplina de què tracta a la universitat (us pot ajudar el document 3).

exemple cas 1 (monòleg) / exemple cas 1 (preguntes) / valoració
Expressió oral

Penseu a descarregar-vos i imprimir-vos la rúbrica avaluativa del Com comunicar 

També us podeu llegir els 50 consells pràctics per fer exposicions orals eficaces
Connectors

Habilitats comunicatives
 
Comunicació eficaç. Presentació o expressió oral (lectura de continguts)

Expressió oral Argumenta Avaluació inicial

Recomanacions per preparar-se la comprensió lectora i l'expressió oral

Mostra oral C2 (bé) [MP3, 3,66 MB ]

Valoració de la mostra 1 (bé) Mostra oral C2 (aprovat) [MP3, 3,19 MB ]

Valoració de la mostra 2 (aprovat) Mostra oral C2 (no assolit) [MP3, 2,93 MB ]

Valoració de la mostra 3 (no assolit)

diumenge, 23 d’abril de 2017

BONA DIADA




CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER 
 
 (música Borja Penalba i Francesc Anyó)
 (Homenatge a José Martí) 





Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent. 
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

Vicent Andrés Estellés 

dijous, 20 d’abril de 2017

pronoms febles



Fitxes SCS


Quadre resum pronoms febles

Els pronoms febles = funcions sintàctiques




Més exemples de funcions sintàctiques


Subjecte: EN
PN o Atribut: HO, EN (INTENSIFICADOR), EL, LA ELS LES (DETERMINAT)
CD DETERMINAT: EL, LA, ELS LES
CD INDETERMINAT: EN
CD NEUTRE: HO
CI LI ELS (femení i masculí)
CC i Cprep: EN  i HI
Predicatiu: HI

 Recordeu que generalment la col·locació és CI + CD.


Només canvia aquest ordre si es troben ALHORA, CONJUNTAMENT o A LA VEGADA
el CD (determinat) + el CI (singular)
L'HI
LA HI
ELS HI
LES HI






Exercici de pronoms febles (cliqueu en aquest enllaç). Exercici de les fitxes del SCS (Fitxes 1, 2 i 3)



dimecres, 19 d’abril de 2017

Calendari


20 d'abril. Simulacre d'examen, de 9 a 13 h

Aula No m'han concretat l'aula al llarg del dia d'avui. Quedem dijous 20,  a 3/4 de a les 9 h, a la 3 G. Al matí trobaré una solució.

Altres tasques per entregar que hem comentat a l'aula:

Setmana del 17 al 23 d'abril


L'article d'opinió de la setmana. Enunciat model d'examen Reciclatge. (Cliqueu en aquest enllaç i trobareu l'enunciat)


Rebat els arguments del següent text mitjançant un escrit de rèplica ben argumentat.

(Cal llegir la teoria de l'article d'opinió del blog i, també, és molt recomanable l'argumentació de l'enllaç Centre de redacció. Tècniques d'escriptura, de la UPF>Textos acadèmics>Models de textos>Organització>L'argumentació)

Elogi del futbol

N'hi ha que es fan els estrets amb això del futbol, i se'l carreguen amb displicència comparant-lo amb altres esports que, com el polo gràcies a l'enorme plasticitat del cavall, poden semblar més bells i fins i tot més nobles. Tot i que enmig de les masses que el futbol electritza hi ha legions d'imbècils i primitius, és evident que el goig que el futbol proporciona té poc a veure estríctament amb el joc. Com quasi totes les activitats que es relacionen amb l'ànima, hi ha en el futbol un pretext, que són les regles (molt estrictes, com cal que sigui), els jugadors i les habilitats de què disposen per passar-se la pilota superant els entrebancs. El joc pot ser bell (si se'n coneixen els usos, com en tot: també l'art contemporani repugna els ignorants) però no és la bellesa el que li dóna sentit, ni la tensió que es va creant a mesura que el partit avança ni tan solament el goig de guanyar o la tristesa de perdre. El futbol és el joc de la nostra infància. Un joc democràtic a l'abast dels que corríem com ànecs. Gràcies al futbol, de nens, vam saber què era l'èpica abans de saber-ne el nom. Per això ens apassiona: és sabut que l'única pàtria és la infància i que hi tornem per més que el temps ens en separi.


Antoni Puigverd (Punt Diari)



Setmana del 24 al 30 d'abril. Ressenya d'un llibre, obra de teatre, pel·lícula, sèrie, audició, espectacle...

Setmana de l'1 al 7 de maig. Crítica teatral. Model d'examen.


Quins altres textos treballarem? L'informe i el text de presentació (text escrit per ser dit)

Del 8 al 14 de maig. L'informe

Del 15 al 21 de maig. El text de presentació


Del 22 al 30 de maig. Tutories personalitzades. Comentari dels textos. Expressió oral (optativa).

2 de juny recuperació classe vaga. Preguntes.

diumenge, 2 d’abril de 2017

Sermó de l'infinit, d'Enric Casasses


SERMÓ DE L’INFINIT


Com poetes, com persones que som, la nostra obligació és trobar, i donar, la tonalitat, la nota, [...donar la nota...], LA TONALITAT DE L’INFINIT, que no som animals que en tenen prou amb respirar i punt i ja estan contents. No. Nosaltres som uns animals que ens ho preguntem quan s’acaba l’aire què hi ha a l’altra banda del cel, on s’acaba tot? al darrere què hi ha,

RE

o... o continua infinit l’infinit? Aquesta idea, que arribi un punt que ja no hi hagi res, o al contrari, que sempre n’hi hagi més, que arribis al final i encara continuï, és una idea que no em cap al cap, que no m’entra al pensament, però bé l’ha pensat el pensament, bé l’he sentit, jo, aquesta idea de l’infinit, i veig i comprenc que l’infinit el tinc en
MI

i aleshores aquest món, aquesta natura, ja no ens sembla prou, o ens sembla massa, i el que fa l’home és que reconeix la força d’aquests espais i se’n separa, com? Doncs amb quatre parets i un sostre, amb la casa, i a dins de la casa encara més parets, com si volguessis anar limitant l’infinit i tenir almenys la possibilitat de quedar

SOL

però malgrat la porta que es tanca i la finestra per mirar sense ser vist, l’infinit se’t fica a dins de casa, quan veus que ve algú i sents que truquen, una persona, i a partir d’aquí tu ja no depens només de tu, ja no pots fer el que vulguis, pot ser fins i tot que facis el que vulgui l’altre, que ara truca, puc passar? i obres la porta a l’infinit i li dius

i entra l’altra persona, que et mira, que et fa ganyotes, et parla, i parleu, i quan parleu i anomeneu les coses amb els seus noms és com si tinguéssiu en comú... no ho sé... un món, tot. Les possibilitats són infinites, fins et pots saltar totes les limitacions i agafar la cosa que més t’estimes, o el teu últim tros de menjar, i dir-li té, és per a tu, fer-li el
DO

encara que no sàpigues ni si en tindràs demà. I després demà passat, i l’altre, això sí que és infinit, el temps, el temps que sempre vindrà i vindrà i qui sap com serà... ens hem d’assegurar alguna cosa, hem de fer conserves, hem de fabricar neveres, hem de treballar per demà, per a nosaltres, per als altres, per als fills, sempre, infinitament, la humanitat

FA

i és sostingut, això, sempre. Fins aquí la filosofia. Només queda fora sense explicar perquè no té explicació ni se sap ben bé de què serveix, però sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi ha, són les cançons, és l’art, la poesia, l’infinit que sembla que es pugui tocar amb les mans, o si més no amb els instruments, la música, el
LA

... pura música... pels espais infinits, saps? 



I si el voleu sentir recitant un poema seu:


dijous, 30 de març de 2017

paràgraf i estil



1. Expressió escrita. Aquests dies us recomano la lectura i les activitats d'aquests apartats del Centre de redacció. Tècniques d'expressió escrita (UPF):


El paràgraf

Ni tan sols la puntuació arriba a ser alhora tan important en l'escrit i tan desconeguda, com ho és el paràgraf. No és només que els manuals de redacció, amb alguna excepció, no en parlin, sinó que l'aprenent sol tenir poca noció o cap del que és, de què es compon i per què serveix: sol redactar a l'atzar, encetant i tancant paràgrafs sense pensar-s'hi gaire.  Cal rumiar què és un paràgraf.







Millora l'estil



El concepte de llegibilitat designa el grau de facilitat amb què es pot llegir, comprendre i memoritzar un escrit. Cal distingir la llegibilitat tipogràfica, que se centra en la percepció visual del text (dimensió de la lletra, contrast de fons i forma), de la llegibilitat lingüística, que tracta d'aspectes estrictament verbals, com la selecció lèxica o la llargària de la frase. En aquest enllaç es donen algunes recomanacions per tal de fer els textos més llegibles i clars per al lector; són recomanacions que solen donar els llibres d'estil, d'una banda, en relació a la construcció d'oracions i, d'altra banda, sobre l'ús de les paraules.


2. Gramàtica. D'altra banda, us recomano el recurs enxaneta per treballar diversos aspectes de la gramàtica. Aquí teniu la teoria de la dièresi i les activitats d'aquest recurs electrònic.


Per encetar el tema dels pronoms relatius, podem fer la lectura d'aquesta crònica sobre Montserrat Roig, buscant els relatius i els que conjunció


3. Lèxic. A l'enxaneta també trobareu activitats de frases fetes

4. Una notícia interessant sobre llengua:


cat.elpais.com
Una desena de divulgadors lingüístics proposen canvis en la normativa de la llengua






dimecres, 29 de març de 2017

Els nens americans que mengen pastissos (oracions de relatiu)

1. Per encetar el tema dels pronoms relatius, podem fer la lectura d'aquesta crònica sobre Montserrat Roig, buscant els relatius i els que conjunció

pronoms relatius (teoria) +  Esquema dels pronoms relatius + errors freqüents + exercicis de pronoms + clau relatius

Els nens americans que mengen pastissos


A l’escola ens deien que les oracions de relatiu es dividien en especificatives i explicatives
[1] Els nens americans que s’atipen de pastissos estan molt grassos (només)
[2] Els nens americans, que s’atipen de pastissos, estan molt grassos (tots)
En el primer cas estan grassos els nens que són americans i que a més a més s’atipen de pastissos: només una part d’aquells nens. En el segon cas estan grassos tots els nens americans.
És claríssim. Perquè resulta que, a més a més, aquestes oracions sonen també de manera ben diferent: en el primer cas, el fragment Els nens americans que s’atipen de pastissos es pronuncia tot junt, sense cap interrupció; en el segon cas, Els nens americans, que s’atipen de pastissos són dos fragments prosòdics, no pas un, i per això hi posem una coma. I encara hi podem observar altres diferències evidents: en el segon cas l’oració relativa que s’atipen de pastissos es pot suprimir sense conseqüències pel que fa a saber quins nens estan grassos: sabem que són tots; en el primer cas no la podem pas suprimir perquè justament ens serveix per definir quins són els que estan grassos. Finalment, en el segon cas l’oració de relatiu es pot convertir en un altre tipus d’oració: podem dir, per exemple, “Els nens americans estan grassos perquè s’atipen de pastissos” o bé “Els nens americans, com que s’atipen de pastissos, estan grassos”. La coma, doncs, és un signe de puntuació evident en aquest cas, i, per tant,només ens el deixem per una badada.

Joan Solà (fragment), suplement de cultura del diari AVUI, febrer-2007


Si són explicatives, van entre comes. Si són especificatives, sense comes.

Si són explicatives i van sense preposició, poden utilitzar indistintament els pronoms que i el qual. Si són especificatives, només podem usar que.


Recupero el dubte de la setmana 5. Aquesta setmana us deixo un text perquè el puntueu. És molt senzill. A més, a sota trobareu el solucionari. No s'hi val fer trampes.


Text per puntuar: oracions explicatives i especificatives 


Repàs oracions de relatiu: Fitxa 5 i 6 (oracions de relatiu) SCS 

 ********



*Estic interessada en formar part de l'empresa que dirigiu.
*En el cas que necessiteu que us faci qualsevol aclariment, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.
*Ens agradaria ens féssiu saber si esteu interessat en adquirir aquest manual.
*Aquesta tasca consisteix en posar a l'abast dels interns tota la informació


Relatius: He vist l'anunci, en el que oferiu una plaça d'infermera.
Segons una conversa mantinguda via telefònica amb una companya vostra...
Aquest màster em permetria  introduir-me en l'àmbit de la investigació, una fita a la que m'agradaria arribar/que m'agradaria assolir. Us trameto el meu currículum, on hi consta la meva titulació i experiència laboral.
Voldria manifestar-vos el meu interès per aquest lloc (de treball) i, per això/per la qual cosa us faig arribar el meu currículum viatae (sintaxi més complexa)
Considero que tinc empatia amb els infants, la qual cosa és imprescindible per  la tasca de docent/ per a la tasca de docent/ per desenvolupar la tasca docent (Dubtes més freqüents. UPC)
Tot i haver centrat la meva professió en el vessant quirúrgic, també tinc formació en genecologia, fertilitat i obtetricia bàsica, *pel que/per la qual cosa podria assumir diferents tasques.
Durant la meva experiència professional, he après a treballar en equip, a ser responsable i digna de confiança gràcies a que he exercit càrrecs de supervisora
El meu perfil encaixa amb el que estan buscant.